Collserola tancada: posar portes al camp

Des de fa setmanes, el Parc Natural de Collserola està tancat per un brot de pesta porcina. En el cas de Sant Just, l’impacte és directe i profund: Collserola és la meitat del nostre terme municipal, forma part de la nostra manera de viure, de la nostra salut, i del nostre ADN com a poble. No parlem d’un espai qualsevol. Parlem d’un lloc on caminem, correm, respirem i fem vida. Tancar Collserola és tancar una part essencial de Sant Just. I aquí apareix l’absurd. Pretendre controlar una plaga de senglars tancant una muntanya és, literalment, posar portes al camp. Els animals no entenen de perímetres. Fa anys que baixen als pobles: a Sant Just és habitual trobar-los pel carrer. A Mas Lluí, fins i tot, n’hi ha que baixen a buscar menjar a les papereres del parc infantil Iulia Quieta. És una mesura absurda i contrària al sentit comú, conseqüència d’un fanatisme ecològic que veu l’activitat humana com una amenaça. La natura no es protegeix expulsant les persones, sinó gestionant-la amb equilibri. La sobrepoblació de senglars fa anys que és evident, i no s’ha volgut actuar, perquè la solució real és caçar-los, i això no agrada d’explicar. I ara, davant d’aquesta mala gestió, la solució és restringir la llibertat de milers de persones. Prohibir l’accés a Collserola és limitar la llibertat de moviments en un espai públic que és de tots. Si els senglars ja baixen als carrers, quin serà el següent pas: tancar-nos a casa? Collserola no és un luxe. La necessitem per viure. Reclamem solucions i que es parli clar: mereixem transparència i respecte.